HOME BENSU
Bensu Ceràmica s’especialitza en la decoració de rajoles pintades a mà, seguint la Tècnica de la Majòlica, reproduint dissenys antics i creant nous.
SOBRE EL MEU LLIBRE
Malauradament aquest magnífic mètode de treballar de ceràmica està desapareixen, per això he escrit un llibre amb l’esperança d’ajudar a mantenir-lo.
S’anomena “The Majolica Method” i consta de dues parts, la primera tracta sobre la manera de treballar pas a pas i la segona es un glossari de tot el que es pot utilitzar al respecte, des de textures amb vernís fins l’arxiu de dibuixos, a més te moltes il•lustracions i fotografies.
Si esteu interessats ho podeu aconseguir mitjançant Internet i baixar-lo al preu de $9.99.
EL MÈTODE MAJÒLICA
Aquest mètode esdevenir del lustre i la forma de treball és encara la mateixa. Va haver alguns canvis que aparegueren amb l’augment de producció i l’abaratiment dels materials, el que facilità que es trobessin formes de fer els colors sense haver d’utilitzar metalls valuosos, permetent la producció de plats, pots, rajoles per terres i sostres desenvolupant-se fins i tot com una mena d’informació per la gent més primària i sense educació d’aquells temps. La decoració de les parets d’esglésies relataven històries bíbliques, els pots de substàncies de farmàcia mostraven plantes i noms en llatí, les rajoles mostraven especialistes i treballadors fent la feina habitual, mostrant el procés de fer vi, pa, oli i d’altres especialitats. El nombre de fabricants de lustre augmentà donat que es feia no sols per a les famílies amb diners, sinó també pels mercaders, gent de ciutat, comunitats religioses i fins i tot per a l’exportació cap el Mediterrani i els Països Baixos.
Va començar a Màlaga al segle XIII arribant aviat cap a València, que esdevingué a finals de segle XIV el centre de l’industria ceramista, d’on començà a expandir-se cap a altres ciutats espanyoles com a Talavera, Barcelona i fins i tot a parts d’Europa. A Itàlia es desenvolupà al segle XV a les ciutats de Deruta i Gubbio, on crearen obres meravelloses amb colors i dissenys diferents dels habituals, usant rere fons obscurs i colors d’una forma molt més subtil, esdevenint als italians perfeccionistes en aquell treball, contrastant amb la forma més liberal que era pròpia d’Espanya. Tanmateix s’expandí durant el segle XVI cap a altres llocs com a Holanda, on la ceràmica es coneixia amb el nom de Delft o a França com a Faence arribant finalment al segle XVII a Anglaterra on va durar cent cinquanta anys amb el nom de Lambeth, que avui en dia s’anomena Majòlica.
La paraula rajola que vol dir “azulejo” en castellà ve d’aquesta traducció, “azul” = blau i lejos = lluny, que traduït literalment voldria dir blau de lluny, és a dir un color a la distància.
El que diferència aquest mètode d’altres és que la base de vernís i de colors es forneixen junts, precisant de dues tongades, en la primera es forneix l’argila que esdevé ceràmica en arribar als 600ºC o més, donat que a temperatures més altes es fa més forta i es transforma en un material sòlid, trencable però porós que es coneix com a bescuit, que cal cobrir amb una capa de base de vernís d’un blanc opac per a la segona fornada. Els dissenys se senyalen damunt la base de vernís amb cendra vegetal damunt la qual es pinten després, però prèviament hem hagut de fer un esbós, i d’aquest una plantilla de la qual hem punxat les línies de contorn per fer la guia del dibuix. Per finalitzar, la base de vernís decorada amb òxids i colorants ceràmics es forneix de nou vitrificant-se als 980ºC transformant la base de vernís en una superfície de vidre opaca, i pel que fa al bescuit, aquest deixa de ser porós. El resultat és una superfície amb colors brillants, que manté i enalteix les línies integrant els diferents colors i formant d’altres que accentuen la qualitat de la decoració